Menu

ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2019 fins les 00:00

Gairebé mil signatures a Change.org per demanar la plaça Neus Català

Gairebé mil signatures a Change.org per demanar la plaça Neus Català

El rubinenc Carlos Águila ha iniciat aquesta petició adreçada a l’Alcaldessa de Rubí. Es tracta de posar-li el nom de la supervivent dels camps d’extermini a la plaça del barri de les Torres on  va viure durant més de 20 anys. Actualment ja s'està a punt d'aconseguir les 1.000 signatures.

Posar-li el nom de Neus Català a un espai públic de la ciutat és una reivindicació antiga d’alguns ciutadans i col·lectius rubinencs, però segons Carlos Águila “el nomenclàtor exigeix que la persona a la qual es fa el reconeixement estigui morta”. Neus Català va morir el passat 13 d’abril, amb 103 anys (vegeu notícia), i per això Águila creu que ara “no hi haurà cap impediment per fer-ho”. Tot i això, el rubinenc considera que “Català es mereixia aquest reconeixement des de fa temps i potser s’hauria d’haver pogut realitzar alguna modificació del nomenclàtor per fer-ho possible”.

Carlos Águila creu que després de Setmana Santa ja tindran les 1.000 signatures que consideren necessàries per poder fer una instància a l’Ajuntament per demanar aquest canvi de nom a la plaça del barri de les Torres.

L’endemà de la mort de Neus Català, l’alcaldessa de Rubí Ana Maria Martínez va anunciar a les seves xarxes socials que proposaria que la Taula per a la memòria Històrica de Rubí dugués el nom de la supervivent dels camps de concentració nazi. En aquest sentit, Águila ha remarcat que malgrat que considera que tot el que es faci “és perfecte”, creu que en aquest cas es tractaria d’un reconeixement temporal, ja que “existeix la possibilitat que aquesta Taula es deixi de convocar i desaparegui, en funció del govern que hi hagi o per motius de funcionalitat, en canvi el nom d’una plaça seria per sempre”.

Casualment, fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona, que segons Carlos Águila no tindria la vinculació que té Rubí amb Neus Català, ha decidit posar el nom de la supervivent als camps d’extermini a un espai públic de la ciutat.

 

Carlos Águila, rubinenc que ha iniciat la recollida de signatures

 

QUI ERA NEUS CATALÀ?

Neus Català, era la penúltima supervivent catalana dels camps de la mort nazis per a dones a Ravensbrück. Amb la democràcia va viure al barri de les Torres durant més de vint anys on va continuar la seva lluita pel feminisme i la recuperació de la memòria històrica i democràtica de totes les dones amb l’objectiu de donar a conèixer els horrors del fascisme. 

Neus Català, filla d'una família de camperols, nascuda als Guiamets, al Priorat, el 1915, Volia estudiar infermeria, però l'esclat de la Guerra Civil li va truncar el somni de treballar en un hospital. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC. Quan els franquistes van entrar a Barcelona, el 1939, Català va travessar la frontera francesa amb 180 nens. Amb ells va fer un llarg viatge des de la colònia de les Acàcies, a Premià de Dalt, fins a Darnius, Portbou i el Voló. Els perseguien els bombardejos.

A França es va casar amb Albert Roger el 29 de desembre del 1942 i va entrar a la Resistència francesa. A ella i al seu marit els van detenir l’11 de novembre del 1943. El seu marit no sobreviuria a l’infern nazi. La van condemnar a treballs forçats a perpetuïtat. Va arribar a Ravensbrück la nit del 3 de febrer del 1944 i la van fitxar com a Neige Roger. Era el número 27534.

Neus Català ha rebut la Creu de sant Jordi, la medalla d’or al mèrit públic de l’Ajuntament de Barcelona i la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya.

Tornar al principi

 

SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO