Menu
RSS

Divisió al Ple per la condemna a les càrregues policials de l'1-O

Divisió al Ple per la condemna a les càrregues policials de l'1-O

La condemna a les càrregues policials de l'1-O ha estat un dels elements que ha tensat el Ple d'octubre. La sala ha rebutjat, gràcies al vot de qualitat de l'alcaldessa, una moció en aquest sentit per considerar que tenia un posicionament independentista. El Ple, però, ha aprovat un segon text de condemna basat en el manifest dels alcaldes vallesans signat, entre d'altres, per Ana María Martínez l'endemà del referèndum.

La primera moció ha estat votada a favor per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), l'Alternativa d'Unitat Popular (AUP), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i el regidor no adscrit Sergi Garcia. Però l'oposició del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (C's), Partit Popular (PP), els no adscrits Mariola Marín i José Manuel Mateo i l'abstenció de Veíns per Rubí (VR) ha provocat un empat a 12 vots resolt pel vot de qualitat de l'alcaldessa.

A banda de condemnar la violència policial de l'1-O, el text exigia la retirada del desplegament extraordinari de Policia Nacional i Guàrdia Civil, la dimissió del delegat del govern espanyol a Catalunya i posar els càrrecs electes municipals "al costat d'allò que decideixin les institucions catalanes".

La segona moció, presentada per VR, ha prosperat amb el suport de tota la sala tret de PP i C's i l'abstenció d'ICV i ERC. El text es limita a condemnar les càrregues policials i a exigir responsabilitats a l'Estat per aquell dispositiu.

 

L'1-O tensa el debat plenari

VR ha explicat que la primera moció anava "més enllà de la condemna dels fets i proposava qüestions de debat nacional". El govern del PSC és de la mateixa opinió: "Ningú ens pot acusar de no condemnar la violència de l1-O, però la moció cerca una adhesió a la causa independentista".

Un punt de vista que no han compartit els grups que signaven el text. "Què els molestava del text original, exactament? Les dimissions? La retirada de les forces? El suport a les institucions catalanes?" s'ha preguntat el portaveu de CDC. ICV ha explicat que ha optat per l'abstenció al segon text perquè era innecessari, ja que "la condemna a la violència ja estava feta".

Altres grups han considerat que la responsabilitat última de les càrregues és del Govern, "per haver permès un referèndum il·legal prohibit pel Tribunal Constitucional", en paraules del portaveu de C's. La regidora no adscrita Mariola Marín ha afegit que la primera moció "no era un al·legat contra la violència, sinó contra Espanya; part del discurs de voler fer veure la nostra nació com un Estat repressiu".

La duresa de les imatges de les càrregues ha generat els moments més tensos. A la descripció d'una regidora d'ERC sobre les mateixes ("veure com llencen persones a terra i salten després sobre elles..."), el portaveu del PP, Jonatan Cobo, ha dit que "vostè es va equivocar de canal aquell dia i va mirar la lluita lliure" i ha titllat les seves descripcions com "un cúmul de mentides".

Minuts després, un regidor de l'AUP ha demanat al portaveu popular "un respecte per als més de mil ferits de l'1-O i per als observadors internacionals que van comprovar les atrocitats comeses per la seva policia". Per aquests mateixos comentaris de Cobo, Víctor Puig de CDC l'ha titllat de "falangista".

Antoni Garcia, portaveu de VR i Rafael Güeto, tercer tinent d'alcaldia

Víctor Puig, del PDeCAT i Ramon Capolat, d'ICV

José Abadías, de Ciutadans i Mariola Marin, regidora no adscrita

Montse Soler, d'ERC; Jonatan Cobo, del PP i Aitor Sánchez, de l'AUP

Tornar al principi

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO