Menu

Laissez-faire, o fer el que cal?

Ramon Muntan a la seu del PSC Ramon Muntan a la seu del PSC

Ramon Muntan, secretari de política municipal del PSC

“Les polítiques fiscals, he sentit dir darrerament a masses gestors públics “d’esquerres” de la nostra ciutat,  no son ni d’esquerres ni de dretes, son aquelles possibles per afrontar la crisi.”

Des de la dreta històricament  s’ha posat l’accent en l’impossibilitat de fer cap altre política fiscal que no sigui aquella que ens marquen les circumstàncies,   el clàssic  Laissez-Faire del liberalisme rescatat per el  neoliberalisme actual; polítiques possibilistes, ens diuen, en temps de crisi. Polítiques que afavoreixin el creixement econòmic i que beneficiïn a les empreses, que son les úniques figures que poden crear ocupació. Aquestes polítiques  es sumen a la contenció de la despesa en serveis socials, veritable objectiu de la dreta allà on governa. També ens parlaven, des de la dreta, en èpoques de vaques grasses, de circumstàncies que promoguessin  la iniciativa privada i que permetessin el desenvolupament urbanístic i econòmic de la ciutat; això últim es traduïa , normalment  en temps de bonança,   en un creixement desbocat de les promocions immobiliàries per finançar les arques municipals, i (tornem-hi) a polítiques de desinversió en serveis socials per  manca de demanda. Per tant, la dreta tant en situacions de crisi com ara en l’actualitat, o bé en situacions de creixement econòmic, aplica en les mesures fiscals (i en altres polítiques econòmiques)  com una piconadora, el seu ideari; més iniciativa privada i menys despesa en el sector públic, baixades d’impostos de forma general i lineal a tothom  sigui quina sigui la seva renda  i menys   serveis socials per les persones amb greus dificultats, que passen a dependre de la beneficència i de la bona voluntat dels seus conciutadans en les maratons televisives.

Per això quan s’escolten frases com la que obre aquest article, sembla com si determinada esquerra hagués oblidat les teories Keynesianes de les que  es hereva en gran part, i ja no parlem de les marxistes, de les  quals renega des de la caiguda del mur de Berlín. Vagi per endavant que no proposo tornar a les economies  planificades, ni  el meu model es  el de  Sànchez Gordillo a Marinaleda, però si que rellegir (o llegir-lo qui no ho hagi fet)  a Keynes, introduint unes gotetes d’essència marxista, no estaria de més per alguns polítics suposadament d’esquerres de la nostra ciutat. Precisament per que les polítiques fiscals son la principal eina (per no dir la única) que te un govern municipal per afrontar la crisi, s’han de distingir molt clarament les polítiques fiscals de dretes i les d’esquerres.

 

Hi han polítiques fiscals que van destinades a amortir els efectes de la crisi a les persones i a les famílies. Es tracta d’aplicar criteris de progressivitat, que permetin que aquelles persones i/o famílies que tinguin  menys ingressos per renda, paguin molt menys que els que gaudeixen d’una situació econòmica  més estable. Si bé es cert que hi ha determinats tributs i taxes que per la seva configuració legal no permeten als Ajuntaments gaires intervencions amb criteris progresius en base a renda, com ara l’Impost de Bens Immobles, si que aquests últims poden escollir entre introduir bonificacions que millorin la progressivitat del tribut, o bé, aplicar aquestes bonificacions de forma lineal,  publicitant a la ciutat una baixada general d’impostos, la qual cosa aquesta darrera, no sembla precisament gaire progressista.

 

Per tot això, quan sento a alguns responsables polítics de forces d’esquerra que governen la ciutat, manifestar públicament, inclús en el propi plenari de la ciutat,  que les polítiques fiscals no son d’esquerres ni de dretes,  em pregunto què pensaran els ciutadans que han de exercir el seu dret a vot a les properes eleccions municipals (plebiscitàries o no), sobre la matèria?  Què pensaran els desnonats quan veuen que, al·legacions que van en la línia de penalitzar amb pujades de tributs  i taxes a les entitats bancàries que disposen de  pisos buits, la majoria provinents de desnonaments salvatges a causa d’una crisi que han provocat els mateixos bancs,  son desateses per l’equip de govern, o si més no aplaçades a properes reunions, quan aquestes entitats bancàries es beneficien de les mateixes baixades d’impostos que, per exemple, un treballador en atur? Què pensaran aquelles empreses que fan una bona gestió dels residus, quan comproven que la mateixa bonificació que gaudiran, després d’haver fet un esforç    aplicant polítiques i mesures tècniques a la seva organització,   es la que gaudirà una altre competidor que no ho faci correctament? Quin missatge llancem a les empreses, a les que demanem que siguin competitives i socialment responsables, quan desistim com Ajuntament del exercici de control i inspecció de la gestió de residus?

 

A nosaltres, que des de el PSC hem votat a favor de les ordenances per responsabilitat institucional, i per que hem rebut la promesa d’esmena en la discussió de pressupostos i en les bases reguladores de les bonificacions,  tot i  que pensem, i així  ho vam explicitar en unes al·legacions, que les coses es podien haver fet molt millor,  no ens queda gaire cosa més a fer després d’aquests dijous passat, que esperar i segui exercint una acció fiscalitzadora en positiu de la tasca del govern de la ciutat. Esperar veient com l’equip de govern, en aquesta ocasió, ha dimitit de fer política per dedicar-se a la gestoria administrativa -ocupació molt honorable i que ha donat extraordinaris patricis  a la nostra ciutat, però que dubto tingui que ser la activitat que vuit persones que han estat escollides per fer polítiques d’esquerres , han de realitzar en aquests moments-, Esperar que aquest mateix equip de govern faci una reflexió durant aquestes festes (encara hi som a  temps) i es proposi de veritat treballar i consensuar, no tan sols amb el seu partit o partits, sinó també amb altres grups d’esquerres de la ciutat, uns canvis d’orientació en la política fiscal del consistori. Esperar que els ciutadans tinguem més sort de cara al proper ple de pressupostos. Esperar que el 2014 sigui un any molt millor que el que deixem enrere. Esperarem amb obertura de mires, i  veritable esperit nadalenc.

Bones festes a tothom.

 

Tornar al principi
SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO