Menu

Justícia, democràcia i llibertat

Justícia, democràcia i llibertat

Dani Pernas, President ERC El Vendrell i President ERC Baix Penedès

"Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells,
I a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
Però no hi ha llei que pari la veritat que creix."
Així ho canten Oques grasses a la celebrada cançó "serem ocells" i s'entén que parla de justícia i llibertat.
Certament, un estat democràtic que es consideri lliure en el seu sentit més ampli, basant aquesta consideració en la llibertat dels seus habitants, s'ha de centrar en aprofundir en l'establiment d'aquesta bella paraula a tots els seus estaments, a vetllar per la preservació de tots els drets, en implantar justícia.
Centrem-nos en aquesta paraula, justícia. Segons el diccionari de la RAE, la defineix com "Una de les quatre virtuts cardinals, que inclina a donar a cadascú el que li correspon o pertany". La prudència, la fortalesa i la temprança són les altres virtuts cardinals. Segons aquesta teoria, les quatre virtuts cardinals són informants de la qūotidianitat de l'ésser humà, responent a diferents valors que tracten d'inspirar el comportament quotidià en el pla individual i social.  La temprança és la virtut que procura l'equilibri en el gaudi dels béns materials.  La fortalesa proporciona l'home la fermesa i la constància.  La justícia és la ferma voluntat de donar a cadascú el seu;  i la prudència és la virtut que disposa a la raó pràctica a discernir què s'ha de fer i què s'ha d'evitar.
A la doctrina cristiana, la Justícia s'identifica amb el compliment de la Voluntat Divina.  Tot procedeix del Bé.  El bé és anterior a l'ésser.  Els éssers tenen la tendència natural per la qual busquen el Bé tot i que ho desconeixin.
En el pensament grec la justícia és una virtut.  La persona que dirigeix les seves accions cap a complir i preceptuar les virtuts, tendeix cap al bé.
Un cop contextualitzada, cal fer-nos unes preguntes que deixaré a l'aire:
Analitzant la vida que han portat fins a dia d'avui, en Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Cuixart, Sànchez,  Forcadell, Bassa, tant en el pla individual i social, no han dirigit les seves accions cap a fer el bé i han aconseguit concentrar i sublimar les 4 virtuts cardinals?
En el cas que un tribunal autoafirmat i autocapacitat per impartir aquests valors, a qui se li suposa una neutralitat, tot i evidenciant-se falsa aquesta afirmació, i mostrant-se clarament de part. Com deia, i obviant la segona part, aquest tribunal, exercint la seva suposada neutralitat i capacitat, fa un judici segons ells just, i imposa unes penes, segons ells justes, que suposen l'ingrés a presó per un període determinat per cadascú d'ells, si aquest procés judicial està pensat per impartir tal justícia "que inclina a donar a cadascú el que li correspon o pertany", si pel bon comportament dins de presó, per temps transcorregut, o si hi ha una oferta laboral un cop transcorregut aquest període, correspon otorgar un 3r grau, i fent lleis Adhoc creant noves jurisprudencies fins aquell moment inimaginables forçant així, les costures de la legalitat fins a rebossar-les, aquest òrgan judicial està complint veritablement amb la seva funció d'impartir aquest valor, aquesta virtut que anomenem justícia?
I encara una tercera, si els afectats no fossin Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Sànchez, Cuixart, Forcadell o Bassa i fossin autèntics desconeguts, la fiscalía hauría recorregut? El jutge hagués acceptat anul•lar el 3r grau?
I acabo amb la quarta, si la fiscal general de l'estat la posa el govern de l'estat, és així com entén el diàleg? És tot aquest el diàleg que pot oferir?
La justícia, ben entesa i ben aplicada, hauría de comortar la llibertat, si més no el 3r grau tot esperant l'alliberament i la nul•litat d'un judici que va mostrar les vergonyes d'un estat igual que ho mostren ara amb l'anul•lació del 3r grau. Però com ens han demanat, no defallirem, els seguirem reclamant fins la seva llibertat, el retorn de tots i totes els exiliats i exiliades, i fins la victòria de la veritat, la justícia i la democràcia en aquest país com cantava en Llach:

"I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant."

Tornar al principi
SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO