Menu

AIXÒ SÍ QUE EM SONA fins les 18:00

No al Projecte de Llei de les pensions o de com el Partit Popular ens fa trampa

No al Projecte de Llei de les pensions o de com el Partit Popular ens fa trampa

Josep M. Pijuan

La Seguretat Social és la institució pública a través de la qual s'ha de complir l'article 50 de la Constitució que obliga als poders públics a garantir les prestacions suficients a través de les pensions.

Les pensions juguen un paper fonamental a l'hora de garantir el manteniment dels ingressos en el moment de deixar la vida laboral activa i juga un paper clau també en la distribució social de la riquesa i de la cohesió social.

En aquests moments,  aquesta llei que vol imposar el PP porta implícit una profunda transformació de les pensions de l'esfera pública a l'esfera privada (La Banca) per tal de dotar de més poder als mercats financers en detriment dels mitjans públics i de les seves institucions democràtiques.

Aquestes polítiques s'imposaran mitjançant la Llei de Sostenibilitat i Revalorització de les Pensions que es vol aprovar aquests dies. Una llei que comporta impulsar els sistemes privats de capitalització envers els sistema públic i que parteix de l’estratègia de criminalitzar allò públic per tal de construir la fal·làcia que l’única resposta possible és la privatització, o sigui, la reducció dels drets de la Seguretat Social.

És cert que el sistema actual té reptes importants, ara bé, no es pot fer front a aquests reptes dedicant menys despeses en pensions. Un 10,7% del PIB hi dedica l'Estat Espanyol, mentre que la despesa mitjana de la Unió Europea (UE) és del 13,5%. Per un altre costat, cal analitzar com el PP fa tot el que pot per evitar prendre mesures vinculades a aconseguir més ingressos. Un exemple és la posada en marxa de la reforma laboral que impulsa mesures que faciliten l'acomiadament i que ha portat més atur, menys productivitat i condicions més precàries (contractes de treball a temps parcial d’hores amb unes baixes cotitzacions, reducció dràstica dels salaris, etc.). En definitiva moltes menys aportacions econòmiques al sistema.

L'argument que ens estem menjant el Fons de Reserva no és veritat. És cert que s'ha hagut d’utilitzar 15.000 milions d’euros en el últims sis anys (2008-2013), però tots podem coincidir que aquest període és el període de crisi-estafa més important dels últims 75 anys. I si en un període tan dur, només s’utilitza el 20%, és d’esperar que en el futur aquesta situació millori, si fem cas a la propaganda que el mateix govern del PP està fent i que diu que la crisis s'ha acabat.

Malgrat l'acord de consensuar el tema de les pensions dins del Pacte de Toledo, el Partit Popular ha decidit presentar un Projecte de Llei que no té cap suport i que també ha rebutjat el Consell Econòmic i Social d'Espanya, abandonant el diàleg i aprofitant la crisi com una oportunitat per imposar retallades en drets socials. I a més ho fa amb arguments tramposos.

La primera trampa del PP és avançar el factor de sostenibilitat que es preveu en la Llei 27/2011 per els anys 2027/2032 a l'any 2019. Un avançament que no està justificat per raons objectives.

La segona trampa del PP és que la crisi ha accelerat el desequilibri entre despeses i ingressos en les pensions. Això no és cert, és producte de la caiguda dels ingressos, producte dels 3 milions menys de cotitzants que s’han registrat i que signifiquen entre 12 i 15.000 milions d’ingressos menys. I producte del fet que l'Estat espanyol dedica un 3% menys del PIB a les pensions que la mitjana europea.

La tercera trampa del PP en aquesta proposta de Llei és llençar, utilitzar i manipular els fills contra els seus pares i avis amb el concepte “factor d'equitat generacional” que té com a objectiu traslladar a la ciutadania que les pensions futures dels joves d'avui depenen de la reducció d'expectatives de les pensions dels seus pares i avis. Quan, en realitat, la garantia que els joves d'avui tindran pensions demà, passa per oferir avui feina de qualitat per cobrar les pensions demà.

La quarta trampa del PP és pretendre que la solució passa per reduir despeses en pensions i no per augmentar els ingressos del sistema a través de les aportacions fiscals previstes ja en el Pacte de Toledo.

La cinquena trampa del PP és aprovar un sistema de revalorització econòmica opac en el seu disseny i arbitrari e injust en les seves conseqüències. L’actual forma, a partir del IPC, és transparent, depèn d'un indicador públic i no es inflacionari.

Per últim, la sisena trampa del PP és que diu que la nova forma de revalorització no provoca pèrdua de poder adquisitiu, mentre, que per un altre costat la mateixa memòria explicativa que dóna el Govern diu que si aquesta formula s'hagués aplicat els anys 2011 i 2012 els pensionistes haurien perdut 5,3 punts de poder adquisitiu. La mateixa memòria preveu que en els propers anys els pensionistes deixarem de cobrar 33.000 milions d'euros.

Davant la manca de raons que justifiquin aquesta reforma urgent, l’únic argument és la voluntat del PP de seguir els dictats de la Troika europea, d'aprofitar la crisi per imposar els interessos dels lobbys econòmics de la banca i la seva voluntat de reforçar els fons de pensions privats.

Que la seguretat social necessita reformes ningú ho nega. I el fet és que abans de la majoria absoluta del PP es podien veure elements de creixement de la despesa pública en pensions en relació al PIB: la creació de les pensions no contributives, l'establiment de complements de mínims o el increment per sobre del IPC de les persones amb pensions més baixes. També l'ampliació de col·lectius i règims especials coberts per la SS, la generalització de la jubilació anticipada als 61 anys (malgrat els ajustos del Real Decret Llei 5/2013), aportacions fiscals al sistema de SS i la creació del Fons de Reserva. Cal dir, a més, que totes aquestes millores són fruït de processos de mobilització social i d'acords en el diàleg social.

També és necessari en aquest període recollir les propostes que des de posicions d'esquerra s’han fet en el marc del Pacte de Toledo per incrementar els ingressos, cosa que el PP no fa.

Per tot això, és més necessari que mai mostrar el nostre rebuig a aquesta Llei que només comportarà més pobresa als pensionistes. Hem de demanar i exigir al conjunt de forces polítiques que avui mostren el seu desacord un acord polític que en una propera majoria -diferent a la del PP- permeti el canvi d'aquesta injusta Llei.

Tornar al principi
SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO