Menu

AIXÒ SÍ QUE EM SONA fins les 18:00

Qui ens ho havia de dir

Qui ens ho havia de dir

Enric Larreula, escriptor

Tot i que tenim expressions fetes que apunten a la idea que qualsevol temps passat va ser millor que el que ara tenim, en realitat sempre hem cregut que el temps sempre jugava a favor d'aconseguir un món millor, més just, més còmode, més útil, més humà... Que tota la nostra saviesa i experiència acumulades al llarg de la història ens feien caminar d'una manera inequívoca cap a un esdevenidor millor que el que havíem tingut, i molt millor, naturalment, del que havien tingut els nostres pares o les generacions que ens havien precedit. Sempre havia estat així. Venìem de la barbàrie de l'edat de pedra i anàvem cap a un futur... Cap a un futur incert, justament pel que tenia de creatiu, d'extarordinari, d'imprevisible, de fantàstic... Quina civilització més meravellosa seríem capaços de construir ara que havíem estat capaços de dominar les misterioses energies elèctriques del planeta?

Potser ens tornava a passar una mica com quan vam ser capaços de moure les forces de la terra per iniciar un procés d'industrialització que havia de treure'ns de l'estretor i la misèria.

Semblava que havíem descobert el camí que havia d'assegurar-nos la tranquil.litat del futur i la cobertura de totes les nostres necessitats bàsiques. La revolució industrial i l'evolució administrativa al servei de la societat ens havien salvat de la por al futur.

La mateixa ciutat de Rubí es va comprometre a fons amb aquests canvis espectaculars que ens prometien tanta felicitat. Les vinyes van ser arrencades, els boscos parcel.lats, arreu van aparèixer pols de desenvolupament industrial i milers de persones van deixar els seus territoris nadius per acudir al reclam de la seguretat i la modernitat que oferíem. Tot va canviar...

….........

Tot ha canviat... Cada cop són més les fàbriques de felicitat d'altres temps que tanquen les portes. Cada cop veiem al nostre voltant més inseguretat i temença per aquest futur tan diferent a com ens l'havíem imaginat. Potser nosaltres vam aconseguir viure millor que els nostres pares, però és molt improbable que els nostres fills aconsegueixin viure millor del que, durant un temps enyorat, vam ser capaços de viure nosaltres.

Cap a on anem? Cap a on ens fan anar? Qui ens fa anar cap allà on no volem? Com podem canviar aquest estat de coses? A on ens hem d'apuntar per aconseguir-ho? Com podem col.laborar a millorar el nostre futur i el dels qui vénen darrere nostre?

Moltes són les preguntes que ens fem i molt poques les respostes que ens satisfan. Però aquí estem, intentant trobar el desllorigador a una situació que la nostra mateixa civilització va crear i que ha acabat girant-se en contra nostra.

Però aquí estem i aquí estarem. I si algun dia arriba la solució, que quan arribi ens trobi treballant i preparant la seva arribada.

Molta sort!

Tornar al principi
SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO