Menu
RSS

El 21 de desembre juguem a casa

El 21 de desembre juguem a casa

Jordi Castillejo, Podem Rubí

Quina emoció, un Barça-Madrid per fi! La gent agafa les bufandes, les gorres, samarretes, la bandera, i se'n van a animar al seu equip, sigui a casa d'un amic o a un bar.

Hi ha una persona que diu que no s'anirà molt tard després del partit, ja que l'endemà haurà de portar al seu fill petit a l'escola (aquella dels barracons que van fer ara fa un any). Després, anirà a treballar (per fi, un treball! tot i que sigui mitja jornada i només aquesta setmana), a veure si la situació va a millor i pot llogar un pis a Barcelona, on treballa, i pregar perquè no hagin tornat a pujar-ho de preu.

A més, per la tarda, ha d’acompanyar a la seva mare a preguntar que quan podrà operar-se, ja porta molts mesos amb un dolor agut a la cuixa i els metges li han dit, amb una cara d'impotència, que esperin una mica més.

Arriben a casa tots dos i veu al seu fill gran molt inquiet, diu que en breus acabarà segon de Batxillerat, i que està pensant en començar a treballar després d’acabar el curs, ja que si no podrà fer la carrera d'història que ell volia, perquè no se la poden permetre, prefereix cercar feina (Sort nen! pensa la seva àvia), tot això li diu al seu pare molt enfadat, dient que per què l'havia convençut a fer Batxillerat si després no podria pagar-li la carrera, tant que havia estudiat, per després, què? I tenia raó el seu fill, ell pensava que després d'uns mesos la cosa s'arreglaria. Però sembla ser que no, que encara no, li diuen que esperi.

Ja cansat, se'n va al llit i llegeix el diari abans d'anar a dormir. Osti tu, una altra dona assassinada. Deixa el diari, i s'adorm pensant que ja n'ha tingut prou per avui i desitjant un altre Barça-Madrid per poder oblidar-se una mica de tota aquesta situació.

El 21 de desembre diuen a la televisió que s'hi juga el partit definitiu de la lliga, un altra Barça-Madrid. Però hi ha una persona que surt de casa de la seva mare per anar al bar més pròxim on veure el partit i, de camí, es troba a gent amb samarretes grogues dient que no és just que els nens estiguin en barracons, quan passa pel costat de l'hospital veu gent amb samarretes blanques que li diuen que no és just les llargues cues d'espera per operar-se i també criden "No, no, no a la privatització!". I passa per un local on hi ha gent reunida (No era on es reunia el sindicat de llogaters?).

Fa mitja cua, va cap a casa, es treu la bufanda, la gorra, la samarreta i la bandera. Truca als seus amics, li diu que avui no està per partits, que avui, es quedarà amb aquella gent que va de groc al costat de l'escola del seu fill petit.

El 21 de desembre, ens intentaran dir que s'hi juga un Barça-Madrid, que juguem al Camp Nou o al Bernabéu. Però la realitat és que el 21 de desembre el partit es juga a les escoles, als hospitals i als CAPs, també a les universitats. El 21 de desembre, el partit el juguem a casa.

Tornar al principi

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO