Menu


cercar

Serem el que vulguem ser

Serem el que vulguem ser

Aitor Sànchez, regidor d'AUP i Montse Soler, regidora d'ERC

El país, i per tant també la nostra ciutat, està apunt d’encarar un dels moments cabdals de la seva història. I és que entre totes estem generant un nou paradigma que ens ha de dur a la construcció de la nova República catalana. Entre totes estem construint un nou país, i això és i farà història. Ens trobem, doncs, a les portes de decidir el nostre futur com a comunitat, com a nació, i aquesta és una disjuntiva que ens interpel·la a totes sense excepció.  Les properes generacions ens observaran, som els actors claus de la nostra història com a país, i la història jutjarà els nostres actes. Tenim l’oportunitat i la sort de poder marcar i de poder incidir en els esdeveniments futurs, formem part de la generació que construirà el món de demà. I tothom hi té un paper clau, tant les persones partidàries del no com les partidàries del sí. Tant aquelles que volen construir un futur independent i nou, com les que volen seguir explorant el projecte unitari. Confrontació d’idees però també de sentiments. Decidirem amb el cap, amb seny, però també des del cor i des del fetge. Arriba l’hora de posar damunt la taula les nostres raons, els nostres anhels, els nostres desitjos, il·lusions i esperances però també els dubtes i les pors. No hi ha canvi que no generi resistència, no hi ha canvi que no generi por. La por legítima a la incertesa, una por, però, que mai pot ser legítima quan és por al diàleg, a la paraula o l’argument. No hauríem de tenir recança a la confrontació dialèctica perquè de la discussió neix la raó. Perquè la discussió porta, inherent, el reconeixement a l’interlocutor. Perquè el diàleg legitima els relats i les persones.

Ens trobem a les portes de construir un món nou. Tenim una oportunitat única: l’oportunitat de començar una nova etapa, de construir un país nou i millor. L’independentisme no planteja un enfrontament envers l’antic món, envers la identitat espanyola, sinó que anhela el reconeixement d’una identitat pròpia i el dret d’aquesta a accedir a una interlocució d’igual a igual.

El problema actual d'un sector de l’unionisme espanyol és la negació de la realitat identitària catalana. Una llengua, una tradició i un sentiment comú. Identitat pròpia que no esdevé ni més ni menys que cap altre. I que, per tant, hauria de poder relacionar-se i conviure amb normalitat. Una part important de l’unionisme espanyol no tan sols nega la identitat nacional i cultural de Catalunya sinó que nega el fet que és la voluntat popular la que s’erigeix en subjecte polític. Un subjecte polític divers en origen, tradició i convicció vers el seu futur.

La nova construcció nacional catalana, la nova República catalana, s’edificarà sobre els fonaments de la multiculturalitat i la diversitat, des de l’acceptació i enriquiment que suposa una identitat que, com un preciós vitrall, es composa de realitats diverses i que, sense supeditar una sobre l’altre, conforma un tot.

Així, bastim la identitat catalana des de les nostres ciutats i pobles, conformats a base de l’esforç de molta gent vinguda d’arreu que va haver de deixar els seus per establir-se en aquesta terra, i que l’han fet la terra pròspera i acollidora que és. La República catalana es construirà des dels nostres barris i comunitats, i tots, tots sense excepció, estem cridats a participar de la fundació del nostre nou país, un país nacionalment lliure i socialment just. La història ens observa i ens interpel·la, no deixem que la por ens faci covards. Defensem el dret a la paraula, defensem el dret a  la decisió, defensem ser lliures i no sotmesos, defensem el dret a decidir allò que vulguem ser. 

Tornar al principi

TAMBÉ TROBARÀS

SERVEIS

SEGUEIX-NOS

  • Facebook
  • Twitter
  • la ràdio EN DIRECTE
  • YouTube
  • Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
  • Inici

AL TEU SERVEI

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO

CONNECTA'T