Menu

Dubtes i respostes sobre l'abocador de Can Balasc

Dubtes i respostes sobre l'abocador de Can Balasc

Aquest divendres hi ha convocada una manifestació contra l’obertura de l’abocador de Can Balasc, un dipòsit que sembla que podrà obrir després d’un complicat procediment que ha durat gairebé tres dècades. Tot seguit, intentarem aclarir algunes de les qüestions fonamentals d’aquest polèmic cas.

Qui ha autoritzat l’abocador?

La sol·licitud d’Arrins SL (subempresa del grup TMA-Grupo Sánchez) es remunta a 1994, moment en el qual comença un llarg procediment judicial entre la companyia i l’Ajuntament. El 2012, una sentència ferma del TSJC estima que s’ha de donar la llicència d’activitats a l’abocador, però que els residus que acollirà hauran de ser els inerts que acompanyaven el projecte original dels anys 90.

El febrer de 2018, i en compliment de la sentència del TSJC, l’aleshores regidora de Territori Maria Mas va signar un decret atorgant a Arrins la llicència d’obertura d’activitats de l’abocador. Per tal que comenci operar, però, l’empresa encara necessitarà la llicència urbanística (competència de l’Ajuntament) i l’autorització ambiental (que depèn de la Generalitat), dos processos actualment en tràmit.

Uns anys abans d’això, i tot i no tenir aquests darrers documents, l’empresa va començar a fer les obres de l’abocador, uns treballs que l’Ajuntament va ordenar precintar. L’empresa va portar a la justícia la suspensió de les obres, però el jutge va donar la raó al consistori.

Quins residus podrà acollir?

Segons la sentència del TSJC, Can Balasc només podrà acollir la dotzena de residus inerts previstos a la sol·licitud dels 90: residus industrials i d’obres, embalatges, plàstics, cautxú, pells, tèxtils, terra, vidre, ferralla...

El problema és que, amb els canvis normatius, alguns d’aquests residus que als 90 es consideraven inerts ara formen part del grup no perillosos, que contempla tots aquells residus no considerats directament perillosos per a la salut (substàncies tòxiques, cancerígenes, dissolvents...).

L’empresa ha demanat més de 200 codis per a un dipòsit de residus no perillosos a Can Balasc, inclosos residus de la preparació d'aliments, diferents productes químics, residus sanitaris i veterinaris i productes de la recollida dels residus municipals. Aquests codis han estat aprovats inicialment en l’autorització ambiental de la Generalitat. El Govern, doncs, no ha limitat els residus que entraran a Can Balasc tal com marca la sentència del TSJC.

On obrirà l’abocador?

L’abocador obrirà a l’extractiva de Can Balasc, als afores de la ciutat. L’escola pública Rivo Rubeo està a menys d’un quilòmetre, igual que els veïns de Can Serrafossà, La Perla o Els Avets. Els veïns del camí de Campament, per la seva banda, estaran a menys de 300 metres, a l’igual que una granja propera.

L’extractiva està a tocar d’una altra, Tejala, també propietat de TMA. Rubí Sense Abocadors alerta que la documentació de l’empresa menciona que una part de les tones que hi pot abocar estan pendents d’ubicació i que tem que això sigui l’excusa perquè connecti les dues extractives en un futur i faci un macroabocador.

Què és la declaració d’impacte ambiental?

Es tracta d’un document previ a l’aprovació d’una gran infraestructura que analitza el seu possible impacte al medi ambient i que compta amb un procés obert de participació ciutadana. La Generalitat ha considerat que no és necessària per a Can Balasc, ja que es tracta de l’adequació d’una activitat anterior.

La ironia, òbviament, és que no hi ha cap activitat preexistent, ja que Can Balasc encara no ha obert. Tot indica, doncs, que l’abocador podrà començar a funcionar sense que hi hagi cap document oficial exhaustiu que analitzi el seu impacte al medi ambient.

Segons l’actual regidor de Sostenibilitat i Medi, Andrés Medrano, l’Ajuntament ha iniciat un nou procediment judicial reclamant aquesta declaració.

Què va passar a Can Carreras?

Can Balasc serà el segon abocador de TMA a Rubí. Abans, havia gestionat l’abocador de Can Carreras, actualment clausurat. Tot i que també era un dipòsit de residus no perillosos, les constants pudors i presència de gavines van fer la vida impossible als veïns durant una temporada. S’hi van arribar a trobar residus sanitaris que, una vegada descoberts i a posteriori, van acabant sent polèmicament autoritzats per la Generalitat.

La Generalitat va ordenar el tancament el 2016, després de confirmar que TMA hi havia abocat gairebé el doble de tones de les quals tenia autoritzades, contradient les fitxes que presentava als gestors.

L’espai continua obert, perquè TMA hi té activitats paral·leles a l’abocador que encara funcionen, com un negoci de reciclatge de palets. Des de Rubí Sense Abocadors, però, s’ha denunciat en desenes d’ocasions que continuen entrant camions que hi estarien abocant residus il·legalment.

El fet que la mateixa empresa gestionarà Can Balasc és, òbviament, una de les preocupacions dels veïns, que temen que el nou dipòsit es converteixi “en un Can Carreras II”.

L’Ajuntament està mantenint un perfil baix?

Algunes veus han reclamat més implicació del consistori en la lluita contra l’obertura de l’abocador. L’Ajuntament ha declarat en alguna ocasió que no vol interferir amb el seu posicionament en els diversos procediments judicials oberts sobre aquest tema.

Cal recordar que, precisament, TMA va presentar una querella contra Carme García i Manolo Velasco, aleshores alcaldessa i regidor de Medi Ambient, per les seves declaracions a la premsa local. La causa ha estat arxivada recentment.

Quan obrirà Can Balasc?

La Generalitat ja ha aprovat inicialment l’autorització ambiental. Quan aquesta resolució sigui ferma, TMA només necessitarà que l’Ajuntament l’atorgui la llicència urbanística. Aquest procediment està aturat actualment a falta d’un informe però, una vegada arribi aquest document, tot indica que el consistori haurà de concedir la llicència a l’empresa. En aquell moment, TMA tindrà via lliure per obrir Can Balasc.

Què passarà en un futur?

La plataforma Rubí Sense Abocadors ja s’està preparant per portar als tribunals tant la Generalitat com l’Ajuntament si entreguen les autoritzacions. El col·lectiu, fins i tot, es planteja acudir al dret penal i acusar el govern català de prevaricació per l’obertura de l’abocador.

A banda de la manifestació d’aquest divendres, la plataforma vol mantenir viva la protesta ciutadana i ja prepara més accions per als pròxims mesos.

El 18 de febrer hi ha prevista una trobada entre l’alcaldessa Ana María Martínez i el conseller de Territori Damià Calvet.

Tornar al principi

SEGUEIX-NOS CONNECTA'T  
Facebook Inici  
Twitter la ràdio EN DIRECTE  
YouTube Programació  
Instagram Streaming  
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. APP Store  
  APP Google play  
  Revista "La ciutat"  

Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

ACCEPTO